Benvingut

El “Centre d’Enginyeria de Processos i Medi Ambient” (CEPIMA) funciona com Grup de Recerca des de fa més de 20 anys, originalment com resultat de l’actuació coordinada del Grup de Recerca en “Tecnologia Química General” i del “Laboratori del Centre del Medi Ambient”. Les seves activitats de recerca, desenvolupament, innovació i transferència de tecnologia tenen com objectiu genèric l’anàlisi i la millora de la gestió dels recursos productius a la indústria de procés, entenent el terme “recurs” en la seva accepció més àmplia: tot allò necessari pel bon funcionament del procés.

Orientació de la recerca

A partir d’aquest plantejament, es deriva la orientació específica de les activitats del grup en els darrers anys:

• Tot sistema productiu interacciona amb el seu entorn, interacció que es materialitza fonamentalment a través dels recursos consumits, produïts o utilitzats. Donat que per molts d’aquests recursos, l’entorn amb el que cal interaccionar és el medi ambient, ja sigui de forma directa (consum de matèries primeres, energia, aigua, etc., ocupació del medi, necessitat d’eliminació de residus/emissions) o indirecta (interaccions amb altres sistemes que, a la seva vegada, interaccionen amb el medi ambient), la consideració de l’entorn “medi ambient” ha d’ocupar un lloc essencial en l’anàlisi proposat. Aquesta consideració pot fer-se amb diferents orientacions que, dins de CEPIMA, han donat peu al desenvolupament de diferents línies de treball:
  • Fent èmfasi a la conveniència (necessitat) d’integrar la gestió dels recursos ambientals amb de la resta de recursos que manega el procés, per obtenir solucions de compromís en el cas de decisions de gestió amb efectes contraposats.
  • Donant un pes determinant als aspectes d’interacció amb el medi ambient (emissions, consum de recursos, etc.), per tal d’obtenir nous recursos de forma especialment eficient.
  • Canviant el punt de vista, per centrar-se en valorar com afecta el procés a la qualitat ambiental del seu entorn, i com minimitzar doncs aquest efecte.
• Sigui quin sigui el punt de vista, s’imposa l’anàlisi sistemàtica, la valoració quantitativa i, en general, l’aplicació dels principis en que es basen els sistemes “de gestió” actuals (de qualitat, ambiental, de risc). Tanmateix, la definició d’indicadors que valorin quantitativament l’eficiència i/o l’eficàcia de la gestió global dels recursos no és evident, especialment quan el terme “millora” implica moltes vegades una valoració subjectiva de diferents factors que sovint es contraposen, i entre els que cal incloure elements sense un valor clar de mercat (p.ex.: recursos ambientals).
• La formulació d’indicadors a partir de combinacions (lineals o més complexes) de les valoracions individuals dels diferents termes pot permetre una interpretació intuïtiva del problema (el pes assignat a cada un dels elements dins d’aquest procés és un reflex de la forma específica que té l’organització d’entendre la “sostenibilitat”), però la seva aplicació queda condicionada a un entorn específic. La necessitat de que la forma de valorar les alternatives sigui aplicable en un ampli espectre de situacions porta a un plantejament multiobjectiu de la gestió dels recursos, a on la solució no és necessàriament única i obre, per tant, una dimensió addicional al problema.
• Els “recursos” a gestionar poden ser de molts tipus; cal “gestionar-los” tots, però és evident que els graus de llibertat disponibles per fer-ho poden ser diferents en cada cas. Això justifica l’existència i aplicació de solucions especialitzades en resoldre aspectes específics del problema genèric de presa de decisió. Tot i participar d’aquesta forma d’identificar i caracteritzar els problemes, a CEPIMA es vol posar l’accent a la integració de les solucions, buscant l’explotació dels elements conceptualment comuns que presenten els diferents aspectes inicialment identificats com específics.
• Finalment, cal que l’àmbit de la gestió dels recursos abasti un entorn cada cop més ampli, en la línia marcada pels canvis socials i econòmics actuals. La globalització porta a exigir eficiència al nivell de la xarxa de subministrament, veient l’eficiència a nivell de procés com un “òptim local” i per tant teòricament millorable.

CEPIMA ha orientat doncs les seves tasques al desenvolupament de sistemàtiques i eines que permetin assegurar que durant qualsevol presa de decisions relacionada amb les diferents parts del cicle de vida d’un sistema (i específicament, d’una “indústria de procés”) es valoren adequadament els recursos disponibles (de matèries, financers, humans, energètics, ambientals,...), per tal de poder analitzar i racionalitzar (optimitzar) conjuntament el seu ús.

Línies de treball

Dins d’aquest marc, a CEPIMA s’identifiquen tres línies de treball complementàries:

• Línia 1: Integració i intensificació de processos. Es tracta de la línia amb més pes del grup, tant pel que es refereix a persones involucrades com pel que fa a projectes de recerca desenvolupats, tesis doctorals llegides, etc. en els últims anys.
• Línia 2: Gestió i valorització de residus .
• Línia 3: Control de la contaminació.

La sinèrgia, complementarietat i potencial de les línies i recursos humans que abasta CEPIMA s’han posat de manifest durant aquests anys de treball conjunt. Així, per exemple:

• S’ha fet possible encetar temes pioners tals com la modelització d’episodis d’olor i qualitat ambiental a partir de l’experiència en modelització de sistemes (Línia 1) i l’expertesa en anàlisi i control ambiental (Línia 3).
• S’han obert noves línies de treball conduents a millores significatives en l’anàlisi i el càlcul de sistemes de gestió i valorització de residus (Línia 2) a través de la utilització de sistemàtiques de simulació i anàlisis associades a la integració i intensificació de processos (Línia 1).
• Dins de l’activitat de recerca en disseny i operació òptimes de sistemes de processos (Línia 1), s’han incorporat factors innovadors (impacte ambiental, seguretat, aspectes socials) en la funció objectiu gràcies al coneixement de tècniques d’identificació i valoració d’emissions ambientals (Línia 3).
• Durant el disseny d’un procés de gestió i valorització de residus (Línia 2) pot ser necessari introduir una xarxa de monitorització de la qualitat ambiental (Línia3). L’optimització del nombre i característiques dels sensors associats a aquesta xarxa de monitorització es pot plantejar de forma “natural” utilitzant models i eines de càlcul propis de l’àmbit de la Línia 1.
• La determinació de la cinètica associada a un procés d’oxidació d’antibiòtics en un aigua residual (Línia 3) implica un procés d’optimització (Línia 1) i a la seva vegada permetrà optimitzar els consums de materials en el procés (Línia 1).

• Més de 10 publicacions per any a les revistes de major impacte dins de les àrees d’activitat específiques del grup. Més de 100 cites per any a les publicacions del grup.
• Més de 30 contribucions per any presentades a congressos i reunions científiques.
• Més de 2 tesis doctorals dirigides per membres del grup llegides anualment
• Més de 300.000 Euros/any en ingressos per contractes o convenis de recerca en convocatòries competitives.
• Més de 100.000 Euros/any en ingressos per contractes o convenis de transferència de tecnologia amb entitats privades.

Aquestes xifres situen al grup com un dels de major productivitat per PDI de la UPC, tant científica (90.88 punts PAR/EDP) com de transferència de tecnologia (72000 punts PATT/EDP.